L'hort és ja una realitat. La setmana de festa a les escoles i universitats ha permès que la Muri i l'Arnau ens trobem a Tarrés per tal de tirar endavant el nostre incipient projecte. Vam començar dilluns passat, dia 29. La lluna ens deixava plantar patates, i així ho vam fer. 20€ de patates de Prades, uns 20kg, van ser plantats a l'hort de Cal Ros, cedit amablement precisament pels descendents d'aquesta casa fins que la filla mitjana es casi (si, encara hi ha gent que fa aquestes coses!!!). El resultat ha estat 6 parades de metre i mig d'ample per 5 de llarg. En aquestes parades hi hem posat quatre cavallons, a tocar dels extrems, d'uns 30cm d'alt, on creixeran les creïlles. Diguéssim que ha quedat dos cavallons separats per 30cm entre ells, una divisió de 50cm, uns altres dos cavallons tornats a separar per 30cm i la separació gran de 70cm. Aquesta és la foto. I ell és l'Adrià de Cal Fermín.
Pensem que les patates poden estar llestes per Festa Major de Tarrés, o sigui pels volts del 15 d'agost, que és quan a Cal Pep celebrem un sarau dels grans, amb l'aniversari de l'avi i el sant de l'àvia.
Tenim previst situar un dipòsit de 1000 litres a una alçada d'1 metre aprox. que dirigirà l'aigua cap a un tub de 40mm de diàmetre. D'aquest surten els tubs d'exsudació, que humitegen tota la terra per on passen. Vam fer els forats amb el taladro cedit pel Pep, l'hereu de Cal Fermín i pare de l'Adrià. No ens deixem a ningú! Aquests tubs, de 12mm, estan connectats pel final amb tubs rígids reciclats de l'any passat. Tota una obra d'enginyeria que vam acabar dimarts.
Ha passat la setmaneta santa. Uns set (7) dies increïbles al voltant de la terra. Sovint sembla que dins. Sovint sembla que amb ella. A vegades la terra és la revolta, a vegades la terra és la tranquilitat, i el conformisme de saber que, en el fons, tot s'esdevé com està previst dins l'entorn natural. No sé, suposo que el patxaran que m'he begut ara supera qualsevol gotet de ví dolç que pugui pendre'm a l'hortet. Però si, trobo a faltar les tomaqueres, les meloneres intercal.lades i el planter d'api que ens han regalat!! Fins i tot els clavells xinessos. I et trobo molt a faltar a tu. I em moro de ganes que vingui el proper cap de setmana en que puguem estar a l'hortet, amb la Lira i la Nit, i tu i jo... Nosaltres. Tots. Que ara per ara, és la revolta tranquila que més hem fa feliç.
ResponElimina