...La terra per qui la treballa... Sols el poble salva el poble... Que la revolució ens trobi organitzades...
La independència de la nostra terra no ens fa por...

dilluns, 22 de març del 2010

Aclariments...

La proposta és ferma i clara: provarem les parades en crestall.

A falta de consens per manca de temps i fruit de la lectura malalta del llibre del Bueno, aquesta serà la meva proposta ferma a defensar en l'assemblea que, de ben segur, tindrem amb la Muri en breu. També tinc clar que no hi haurà contraproposta, doncs el llibre el tinc jo i jo sóc el sonat. Ella, s'apunta a un bombardeig.

Les parades en crestall conformen uns jardinets molt bonics. Consisteixen en parcel·les d'1'50mts d'ample pel llarg que es vulgui. Aquesta amplada es divideix en dues franges de 60cm d'ample als cantons i un passadís de 30 cm al mig. La peculiaritat és que mai es trepitgen les franges amples, i que, si es vol, la terra del voltant d'aquesta "jardinera" gegant fa pujar 30cm la zona de treball, amb el conseqüent descans per l'esquena. De totes maneres, la meva proposta és de treball arran de terra, per no aburgesar-nos massa. El que si que farem serà llaurar aquesta vegada i no tornar a llaurar fins d'aquí a quatre anys.

Proposo fer 24 jardineres d'aquestes, tot i que 4 les podem deixar descansar, per l'any que ve. La Muri ja ha activat el tema de les estaques, mentre que jo estic intentant fer les rotacions per establir què plantarem a cada lloc. Vaia sarau. Us ho dic, sincerament, és molt divertit.

He fet uns planells de l'hort amb A-4 de quadres. En són dos d'enganxats. Davant de la pica, per a que s'airegin, proposo posar-hi la pila de compost. Així estarà a prop de tot arreu i, com dic, estarà airejat. Diria que en 6 mesos podem tenir una terra genial.

Dues de les jardineres (o tres, qui sap si quatre) les podem dedicar a plantes medicinals (marona, t'animes?). Serien les que estaran més properes a la caseta d'eines, construïda amb bales de palla sota la figuera més propera al poble, la més gran i situada a l'extrem oposat a l'entrada de l'hort.

Tot ho farem, i encara acabarem d'hora.

2 comentaris:

  1. Guapo!! Això serà més que un bombardeig... La revolució de i amb l'hort: a tope, sense parar. Però alhora lenta, atenta, suau i delicada...com la terra i nosaltres ens mereixem. Muriel

    ResponElimina
  2. La Muri intenta escriure i no pot. Això és de prova per veure si jo si...

    ResponElimina

Si et ve de gust, digues el que vulguis i deixa el teu comentari.