Primers passos

A mode d'introducció, cal dir que ens ha anat molt bé un curs que hem fet sobre agroecologia. L'han organitzat la gent del KAE de Lleida, el Kol·lectiu Agro Ecològic, una colla de personatges de l'ETSEA, molt macos tots ells, que es reuneixen cada dimecres al CSA La Maranya de Lleida.
El programa del curs, molt complet, ha comptat amb la presència del Mariano Bueno, impressionant divulgador en matèria d'agroecologia, amb importants llibres i publicacions. Amb una simple i googueliana recerca trobareu material. El llibre que estem fent servir és "Manual Práctico del huerto ecologico", una bíblia en la matèria.
Hem mesurat la superfície que volem conrear enguany, i ens estem plantejant la possibilitat de fer-ho o provar el mètode de Gaspar Caballero anomenat "parades en crestall". També ho trobareu al google (publicitat gratuïta o realitat impossible de canviar?)

Val a dir que l'any passat ja l'experiència va ser impressionant. No havíem fet mai horta i vam decidir agafar l'hort abandonat de l'oncle Toni. Potser feia deu anys que ningú hi feia res. La terra estava descansada, gairebé tan com l'hort ple d'herbes. No hi arribava l'aigua del rec de la comunitat de regants i començar va ser tot un sarau. Vam desbrossar-ho tot amb el suport mecànic de la desbrossadora del Dani, la Salut i la Lluna de Montblanquet (gràcies, família!). Vam llaurar també amb la motoaixada (hi ha qui en diu motocultor) que ens van deixar. Posteriorment vam fer els cavallons i ens vam dedicar, durant 6 mesos, a regar traient l'aigua del pou. Potser per això els productes d'horta que ens van sortir (pebrots, tomàquets, mongetes, carbassons, més tomàquets, més pebrots, albergínies, enciams, escaroles...) ens van agradar tant.

A finals d'agost, vam solucionar el tema del reg amb un tub de 120mm que arribava, a través de diferents horts abandonats, fins al nostre. A aquest tub li varem posar una reducció fins a un de 40mm. Aquest és el que tenim escampat per l'hort, i és d'on surten els petits, d'11mm, on hi ha els forats de gota a gota.

Enguany, com ja veureu, els plans són un xic diferents.

Ànims, que val molt la pena!