La proposta és ferma i clara: provarem les parades en crestall.
A falta de consens per manca de temps i fruit de la lectura malalta del llibre del Bueno, aquesta serà la meva proposta ferma a defensar en l'assemblea que, de ben segur, tindrem amb la Muri en breu. També tinc clar que no hi haurà contraproposta, doncs el llibre el tinc jo i jo sóc el sonat. Ella, s'apunta a un bombardeig.
Les parades en crestall conformen uns jardinets molt bonics. Consisteixen en parcel·les d'1'50mts d'ample pel llarg que es vulgui. Aquesta amplada es divideix en dues franges de 60cm d'ample als cantons i un passadís de 30 cm al mig. La peculiaritat és que mai es trepitgen les franges amples, i que, si es vol, la terra del voltant d'aquesta "jardinera" gegant fa pujar 30cm la zona de treball, amb el conseqüent descans per l'esquena. De totes maneres, la meva proposta és de treball arran de terra, per no aburgesar-nos massa. El que si que farem serà llaurar aquesta vegada i no tornar a llaurar fins d'aquí a quatre anys.
Proposo fer 24 jardineres d'aquestes, tot i que 4 les podem deixar descansar, per l'any que ve. La Muri ja ha activat el tema de les estaques, mentre que jo estic intentant fer les rotacions per establir què plantarem a cada lloc. Vaia sarau. Us ho dic, sincerament, és molt divertit.
He fet uns planells de l'hort amb A-4 de quadres. En són dos d'enganxats. Davant de la pica, per a que s'airegin, proposo posar-hi la pila de compost. Així estarà a prop de tot arreu i, com dic, estarà airejat. Diria que en 6 mesos podem tenir una terra genial.
Dues de les jardineres (o tres, qui sap si quatre) les podem dedicar a plantes medicinals (marona, t'animes?). Serien les que estaran més properes a la caseta d'eines, construïda amb bales de palla sota la figuera més propera al poble, la més gran i situada a l'extrem oposat a l'entrada de l'hort.
Tot ho farem, i encara acabarem d'hora.
dilluns, 22 de març del 2010
diumenge, 21 de març del 2010
Primers passos
A mode d'introducció, cal dir que ens ha anat molt bé un curs que hem fet sobre agroecologia. L'han organitzat la gent del KAE de Lleida, el Kol·lectiu Agro Ecològic, una colla de personatges de l'ETSEA, molt macos tots ells, que es reuneixen cada dimecres al CSA La Maranya de Lleida.
El programa del curs, molt complet, ha comptat amb la presència del Mariano Bueno, impressionant divulgador en matèria d'agroecologia, amb importants llibres i publicacions. Amb una simple i googueliana recerca trobareu material. El llibre que estem fent servir és "Manual Práctico del huerto ecologico", una bíblia en la matèria.
Hem mesurat la superfície que volem conrear enguany, i ens estem plantejant la possibilitat de fer-ho o provar el mètode de Gaspar Caballero anomenat "parades en crestall". També ho trobareu al google (publicitat gratuïta o realitat impossible de canviar?)
Val a dir que l'any passat ja l'experiència va ser impressionant. No havíem fet mai horta i vam decidir agafar l'hort abandonat de l'oncle Toni. Potser feia deu anys que ningú hi feia res. La terra estava descansada, gairebé tan com l'hort ple d'herbes. No hi arribava l'aigua del rec de la comunitat de regants i començar va ser tot un sarau. Vam desbrossar-ho tot amb el suport mecànic de la desbrossadora del Dani, la Salut i la Lluna de Montblanquet (gràcies, família!). Vam llaurar també amb la motoaixada (hi ha qui en diu motocultor) que ens van deixar. Posteriorment vam fer els cavallons i ens vam dedicar, durant 6 mesos, a regar traient l'aigua del pou. Potser per això els productes d'horta que ens van sortir (pebrots, tomàquets, mongetes, carbassons, més tomàquets, més pebrots, albergínies, enciams, escaroles...) ens van agradar tant.
A finals d'agost, vam solucionar el tema del reg amb un tub de 120mm que arribava, a través de diferents horts abandonats, fins al nostre. A aquest tub li varem posar una reducció fins a un de 40mm. Aquest és el que tenim escampat per l'hort, i és d'on surten els petits, d'11mm, on hi ha els forats de gota a gota.
Enguany, com ja veureu, els plans són un xic diferents.
Ànims, que val molt la pena!
El programa del curs, molt complet, ha comptat amb la presència del Mariano Bueno, impressionant divulgador en matèria d'agroecologia, amb importants llibres i publicacions. Amb una simple i googueliana recerca trobareu material. El llibre que estem fent servir és "Manual Práctico del huerto ecologico", una bíblia en la matèria.
Hem mesurat la superfície que volem conrear enguany, i ens estem plantejant la possibilitat de fer-ho o provar el mètode de Gaspar Caballero anomenat "parades en crestall". També ho trobareu al google (publicitat gratuïta o realitat impossible de canviar?)
Val a dir que l'any passat ja l'experiència va ser impressionant. No havíem fet mai horta i vam decidir agafar l'hort abandonat de l'oncle Toni. Potser feia deu anys que ningú hi feia res. La terra estava descansada, gairebé tan com l'hort ple d'herbes. No hi arribava l'aigua del rec de la comunitat de regants i començar va ser tot un sarau. Vam desbrossar-ho tot amb el suport mecànic de la desbrossadora del Dani, la Salut i la Lluna de Montblanquet (gràcies, família!). Vam llaurar també amb la motoaixada (hi ha qui en diu motocultor) que ens van deixar. Posteriorment vam fer els cavallons i ens vam dedicar, durant 6 mesos, a regar traient l'aigua del pou. Potser per això els productes d'horta que ens van sortir (pebrots, tomàquets, mongetes, carbassons, més tomàquets, més pebrots, albergínies, enciams, escaroles...) ens van agradar tant.
A finals d'agost, vam solucionar el tema del reg amb un tub de 120mm que arribava, a través de diferents horts abandonats, fins al nostre. A aquest tub li varem posar una reducció fins a un de 40mm. Aquest és el que tenim escampat per l'hort, i és d'on surten els petits, d'11mm, on hi ha els forats de gota a gota.
Enguany, com ja veureu, els plans són un xic diferents.
Ànims, que val molt la pena!
Presentació
Aquesta és una experiència humil i engrescadora: si tothom tingués un hort com el nostre, les famílies catalanes - i d'arreu - i les persones no estarien en la situació econòmica que estan ara.
I és que la realitat és qui ens dóna la raó. Milers de persones estan sense feina, hipotecades fins la bandera i amb despeses absurdes en l'ordre del dia de l'economia familiar.
La reflexió que podem fer, però, és en la línia de fer-nos aquesta pregunta: si fem comptes, a què dediquem la major part de la nostra economia? Podem fer una llista, per ordre, de a què dediquem més diners? Doncs fem-ho. Ens n'adonarem que, com no pot ser d'altra manera, l'alimentació es situa en algun lloc privilegiat.
A partir d'aquí, traiem el cap per la finestra i, siguem on siguem, mirem al voltant de casa nostra. Mirem i observem què hi ha? Hi ha bosc? Hi ha horta? Què hi ha?
Antigament, cada casa tenia el seu hort. I això va permetre la supervivència de milers de famílies, també en temps de crisis econòmiques i de penúries conjunturals.
La terra i l'autogestió de la mateixa l'emprem com una eina més, com una altra barricada més contra el capitalisme, principal culpable de les situacions viscudes per aquestes famílies.
Hem perdut la capacitat de treballar la terra, de visió sobre què és el que volem i perquè volem els diners que aconseguim al lloc de treball.
El més important per nosaltres, de ben segur, és la nostra família. Per ella som capaces de fer el que convingui, de treballar les hores que faci falta als quilòmetres de casa que el lloc de treball requereixi. Doncs... podem ser també capaces de reactivar l'hort familiar, de demanar-li al veí que ens cedeixi una parcel·la de terra o de reclamar-li a l'ajuntament del nostre poble que ofereixi la possibilitat de conrear uns metres quadrats de terreny municipal?
Quan l'economia colpeja les persones, cal tenir clar que el culpable és el sistema econòmic imperant. En conseqüència, cal alçar barricades que s'oposin al capitalisme. Finalment, que cadascú esculli quin tipus de barricada vol erigir. Nosaltres proposem l'horticultura ecològica autogestionària com a barricada, còmoda, clara i contundent, a més de divertida i entretinguda, com a eina política contestatària al capitalisme.
I és que la realitat és qui ens dóna la raó. Milers de persones estan sense feina, hipotecades fins la bandera i amb despeses absurdes en l'ordre del dia de l'economia familiar.
La reflexió que podem fer, però, és en la línia de fer-nos aquesta pregunta: si fem comptes, a què dediquem la major part de la nostra economia? Podem fer una llista, per ordre, de a què dediquem més diners? Doncs fem-ho. Ens n'adonarem que, com no pot ser d'altra manera, l'alimentació es situa en algun lloc privilegiat.
A partir d'aquí, traiem el cap per la finestra i, siguem on siguem, mirem al voltant de casa nostra. Mirem i observem què hi ha? Hi ha bosc? Hi ha horta? Què hi ha?
Antigament, cada casa tenia el seu hort. I això va permetre la supervivència de milers de famílies, també en temps de crisis econòmiques i de penúries conjunturals.
La terra i l'autogestió de la mateixa l'emprem com una eina més, com una altra barricada més contra el capitalisme, principal culpable de les situacions viscudes per aquestes famílies.
Hem perdut la capacitat de treballar la terra, de visió sobre què és el que volem i perquè volem els diners que aconseguim al lloc de treball.
El més important per nosaltres, de ben segur, és la nostra família. Per ella som capaces de fer el que convingui, de treballar les hores que faci falta als quilòmetres de casa que el lloc de treball requereixi. Doncs... podem ser també capaces de reactivar l'hort familiar, de demanar-li al veí que ens cedeixi una parcel·la de terra o de reclamar-li a l'ajuntament del nostre poble que ofereixi la possibilitat de conrear uns metres quadrats de terreny municipal?
Quan l'economia colpeja les persones, cal tenir clar que el culpable és el sistema econòmic imperant. En conseqüència, cal alçar barricades que s'oposin al capitalisme. Finalment, que cadascú esculli quin tipus de barricada vol erigir. Nosaltres proposem l'horticultura ecològica autogestionària com a barricada, còmoda, clara i contundent, a més de divertida i entretinguda, com a eina política contestatària al capitalisme.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
